L’origen del Tomb de Foc
L’any 1995, amb la voluntat de potenciar la Festa Major de la Geltrú, es va idear un espectacle de foc pensat per recórrer els carrers estrets i foscos del nucli antic. La combinació d’un espectacle teatralitzat sobre la lluita entre el bé i el mal, l’entorn misteriós del Castell de la Geltrú, i el protagonisme de figures de foc, va donar lloc al que avui és l’acte més multitudinari i emblemàtic de la Festa.
Amb els anys, el Tomb de Foc ha esdevingut un referent arreu de Catalunya, amb un format adaptat i versionat en moltes altres poblacions.
TOMB DE FOC
L’espectacle infernal
Al pati del Castell de la Geltrú s’hi planten les bèsties convidades, obertes al públic per a la seva contemplació. A la posta de sol, comença l’espectacle teatral, interpretat per membres de la colla i simpatitzants, amb una trama diferent cada any que sempre gira entorn del folklore fantàstic, la mitologia i la simbologia infernal. L’acte l’encapçalen dues figures principals del Tomb: el Mascle Cabró, símbol de la força demoníaca, i la Malèfica, entitat poderosa i fosca. Tot seguit, els Dracs petit i gran de la Geltrú obren pas a una comitiva plena de foc i misteri, amb les bèsties convidades i un conjunt de personatges simbòlics com els Quatre Elements de la Natura —Terral, Marejol, Airós i Fogot—, introduïts l’any 1999. També hi desfilen els Quatre Éssers Malèfics, el Ca Cerber com a guardià de l’avern, i la Matraca, una màscara de fusta i soroll que anuncia el caos. Tots ells, incorporats el 2001, van acabar de donar forma al to medieval i infernal que avui defineix el Tomb de Foc.